Agost

Ha plogut molt. De tot arreu m’arriben
sentors de terra molla.
Bec, golut,
la llum esplendorosa del crepuscle.

Ara pertot la vida recomença
poderosa com mai;
i els amants que són lluny l’un de l’altre
s’enyoren i es desitgen.

¿I jo qui sóc sinó algú innominat
que sols viu si tu el penses?

Miquel Martí Pol, del llibre Els bells camins