21
juny

Estiu: la boca aigua

L’estiu del 2022 ha començat el 21 de juny a les 11.14 h i acabarà el 23 de setembre. Amb 93 dies i 16 hores, serà l’estació més llarga de l’any. El dia en què s’inicia l’estació és el dia en què el sol puja s’eleva més sobre l’horitzó terrestre i en què, consegüentment, projectem l’ombra més curta…

Molt bé, molt bé, però què menjarem durant aquests 93 dies i 16 hores, us deveu estar preguntant. Entesos, entrem en matèria.

Sobretot menjarem fruita. Per postres, ja sigui monogràfica o en macedònia, i també en amanides. I és que en aquesta estació maduren les peres, els préssecs, els albercocs, les nectarines, les cireres, les prunes, les figues, els melons i les síndries, tots ells receptacles d’aigua, sucre, vitamines i minerals, que és precisament el que el cos ens demana quan recrua la calor. Això és un resum molt condensat, perquè de peres, per exemple n’hi ha infinitat de subespècies, començant per les primerenques dites, precisament, de Sant Joan. i seguint per la pera llimonera i la blanqueta. I de meló tenim el Cantalup, el de pell de gripau, el groc, el Gàl·lia…

L’estiu també creixen moltes fruites del bosc: maduixes, nabius, gerds, móres… A casa nostra en podem trobar en estat silvestre amb facilitat si ens allunyem una mica de la civilització. I a final d’estació es cullen avellanes i ametlles.

Però no tot és fruita a l’estiu. Entre les verdures de temporada trobarem el carbassó, el cogombre, el tomàquet, el pebrot, els pèsols, la mongeta tendra i les faves. Hortalisses amb les quals podem preparar també amanides, acompanyar carn a la graella o elaborar sopes fredes com el gaspatxo o l’ajoblanco.

Parlant d’amanides, són bones tot l’any però a l’estiu en podríem menjar cada dia i no repetir-ne cap: les possibilitats combinatòries de fulla verda, altres hortalisses, fruites, formatges, carn tallada a mossegades, pa, fruita seca, llavors i salses són infinites! I no oblidem el peix i la carn que en aquesta estació podem menjar, si no volem excedir-nos amb les calories, frescos i en forma de carpaccio, és a dir, tallats ben fins.

Tot just començar l’estació, els rebostos i cuines es revolucionen. La saviesa popular diu que les herbes recollides la nit Sant Joan tenen qualitats gairebé màgiques, en qualsevol cas molt superiors a les que tenen la resta de l’any. En aquesta festa és obligat, sota pena de desterrament, menjar coca —de llardons, amb fruita confitada o farcida de crema, de recapte— i beure mistela o cava. També és quan es cullen les nous verdes, únic ingredient essencial de la ratafia. Al llarg dels 93 dies i 16 hores que dura l’estació, i segurament més enllà, també ens farem un fart de menjar gelats i de beure llimonada, orxata, granissats i, els grans, sangria i combinats de fruites amb alcohol, on the rocks, és clar.

Fes el teu comentari