13
ag.

Fruites del bosc, un regal de la natura

En els boscos andorrans abunden els gerds, les maduixes i els nabius. fruites saboroses i refrescants que a l’estiu trobareu amb relativa facilitat a partir de certa altitud i en llocs poc trescats. Us expliquem què són, com collir-les i com servir-les.

El bosc en dona molts, de fruits: bolets, espàrrecs, ortigues, xicoies… Les fruites del bosc pròpiament dites, però, són els fruits carnosos d’algunes plantes que es poden menjar sense que calgui cuinar-los. Se n’exclouen, per tant, d’una banda, els fruits de closca, com les nous i les castanyes i, de l’altra, els aranyons, carnosos, però que pel seu gust extremadament aspre han de ser transformats abans de ser consumits. Ens queden, així, el gerd, la fraga o maduixa, la grosella, el nabiu, la mora… Totes tenen algun grau de vermellor, motiu pel qual també se les anomena fruites vermelles, i com que creixen espontàniament també reben el nom de fruites silvestres.

Que siguin silvestres, però, no vol dir que no es puguin conrear. A Andorra, el negoci de confitures artesanes Casa Gendret utilitza per a l’elaboració de molts dels seus productes fruites que cultiva a Sant Julià de Lòria. Aquesta explotació ha participat a més, amb dues altres, en una prova pilot de cultiu de nabius impulsada per l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra i el Departament d’Agricultura. L’estudi, que ha durat quatre anys, acaba de finalitzar i els pagesos que hi han participat han de decidir ara si els interessa seguir treballant aquest producte.

En tot cas, collir-les al bosc té un encant especial, comparable al de trobar una clapa de rovellons. Potser l’emoció ens la provoca el fet que ens desperta una part molt antiga del nostre cervell, la que hem heretat dels nostre avantpassats caçadors-recol·lectors. O potser, simplement, és que ens agrada tot allò de bo que l’atzar ens posa al davant. Les fruites del bosc són un regal de la natura, i un regal ben dolç i agradós, especialment si portem una estona llarga trescant per la muntanya.

Totes aquestes fruites maduren a l’estiu. Les més primerenques són els gerds, la fruita vermellosa clara i de polpa fràgil d’un arbust punxant, una mena d’esbarzer, el Rubus idaeus. A continuació ve la maduixa, coneguda com a fraga a tot el Pirineu Oriental, d’un vermell viu i clivellada de puntets grocs (les llavors) i tant minúscula com saborosa. És el fruit de la maduixera o fraguera (Fragaria vesca), planta herbàcia que no acostuma a aixecar un pam de terra.

A casa nostra abunden també els nabius, unes boletes liles per fora i vermelles per dins que es desenvolupen en arbustos, el Vaccinium myrtillus, que en condicions adequades ocupen grans clarianes però que mai tendeixen a la verticalitat. Les més tardanes en la nostra geografia, i també les que creixen a menor altitud (fins als 1.400 m, si fa no fa l’alçada a la qual comencem a trobar les altres), són les mores: vermelles quan estant madurant i d’un morat intens, gairebé negre, quan es deixen menjar. Són el fruit de l’esbarzer comú o romeguera (Rubus ulmifolius).

Cal advertir que no són les úniques baies que trobareu al bosc, que moltes són tòxiques i que no s’han de collir si no és té la certesa que són comestibles. Si les sabem identificar amb seguretat però les trobem a la vora de camins o camps, existeix també el perill que estiguin impregnades de pesticides. Les rentarem a consciència o, preferiblement, les collirem bosc endins. Afegim també que no hem d’esgotar les reserves de fruites d’un indret determinat: no hem de deixar la planta pelada sinó practicar la collita nòmada, és a dir, deixar les suficients perquè la planta pugui reproduir-se i tornar a donar fruit el proper estiu.

Completem els consells de recol·lecció amb la recomanació d’aplegar aquestes fruites en un cistell: en una bossa de plàstic s’esclafaran pel seu propi pes i deixaran anar el seu suc. Si colliu mores penseu a dur també guants i un bastó per apartar o acostar els sarments de l’esbarzer, segons convingui.

Us podeu menjar les fruites silvestres in situ i al natural, en una macedònia juntament amb altres tipus de fruita o en un iogurt. O les podeu fer servir per preparar xarops, gelees i melmelades. Els restaurants de país tracten molt aquest producte. Alguns l’utilitzen en salses d’acompanyament de viandes (com el filet de bou a la brasa), en gaspatxos (com el de fruites del bosc i síndria, amb dauets de pernil de gla i ou dur que prepara Carles Flinch) i per suposat en pastisseria i postres. Nosaltres us proposem una recepta clàssica i fàcil de fer, el pa de pessic de nabius.

1 Response

  1. Pingback : Estiu: la boca aigua

Fes el teu comentari