fbpx

Menjat Andorra

Fa un sol que alimenta

La immensa majoria de vitamines i altres nutrients que necessitem per a la nostra supervivència els obtenim dels aliments. La font principal de vitamina D, en canvi, prové de l’exposició al sol.

Grosso modo, el 20% de la vitamina D l’acostumem a obtenir de menjar, i el 80% restant, de la reacció de la nostra pell als rajos solars. Quina funció té aquesta vitamina? La principal és ajudar-nos a absorbir el calci i el fòsfor necessaris per al creixement i manteniment dels ossos i les dents, però en fa moltes més. El cos humà és un sistema extraordinàriament complex en què gairebé tot està interrelacionat. Així, la vitamina D contribueix també a la regulació del sistema nerviós, muscular i immunitari.

En tot cas, la vitamina D és necessària per evitar el raquitisme en els infants i l’osteoporosi en les persones grans (especialment les dones, que tenen més tendència a patir-la). Si tenim la pell fosca i vivim en països amb poca radiació solar (en latituds altes) també podem patir escassedat d’aquest nutrient. Hi ha estudis que indiquen una possible correlació entre la falta de vitamina D i l’Alzheimer i certs tipus de càncer, tot i que no són concloents.

Necessitem, doncs, vitamina D en abundància. Hem dit que la primera font és el sol. Hem de tenir en compte que el seu efecte desapareix si ens hi exposem darrere una finestra. Les cremes protectores també frenen la capacitat del sol per ajudar-nos a produir vitamina D, però d’altra banda són molt necessàries perquè ens protegeixen del càncer de pell.

D’on obtenim aquest nutrient si ens falta el sol? Dels aliments següents. El peix blau i el peix greixós, com la tonyina, el salmó, la truita, el verat, la sardina o l’arengada. El marisc. La llet sencera (la vitamina D és liposoluble i això fa que s’elimini en la llet descremada) i derivats com la mantega, el formatge i el iogurt. L’ou, i més concretament el rovell. El fetge, especialment de vaca i de conill. I també els bolets, els alvocats i el llevat.

També podem obtenir aquest nutrient de complements multivitamínics, però aquests només els hem de consumir per prescripció mèdica perquè en excés la vitamina D és perjudicial —provoca nàusees, vòmits, falta de gana, estrenyiment i debilitat— i només en complements podem arribar a consumir-la en excés (és més habitual que ens en falti que no que ens en sobri). Segons les Dietary guidelines for Americans del Departament de Salut del govern dels Estats Units, les persones han d’obtenir la majoria dels nutrients dels aliments.

En conclusió, una estoneta de sol cada dia i aliments saborosíssims com els citats, sempre dins d’una dieta variada i equilibrada i d’acord amb les nostres necessitats calòriques, ens proporcionaran una estructura muscoesquelètica forta i sana.

Feu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Desplaça cap amunt