Despullar un sant per vestir-ne un altre
El santoral cristià ha quedat com una antigalla. Només hi ha uns pocs sants que són de domini públic i en tots els casos és perquè duen una festa associada: Sant Joan, Sant Jordi o Sant Antoni Abat, per exemple, que se celebra justament avui, amb celebracions dels tres tombs en moltes poblacions dels Països Catalans i, al Principat, amb encants i escudellades populars. Però avui és també Santa Leonil·la i Santa Rosalina de Vilanova, entre d’altres, i d’ells ningú se’n recorda.
Però l’energia ni es crea ni es destrueix, sinó que es transforma, diuen, i el mateix passa amb els sants. Aquests són cada cop menys rellevants però sorgeixen altres efemèrides que els substitueixen. Aquest mes celebrem també el Dia Internacional de l’Abraçada i el Dia Internacional del Mariachi, tots dos el dia 21, i el Dia Internacional del Community Manager, el 24, per citar-ne només alguns.
Ahir va ser també el Dilluns Trist o Blue Monday, que no és pròpiament una celebració, sinó el dia de l’any que segons el piscòleg anglès Cliff Arnall és el dia més trist de l’any per una suma de factors (han acabat les festes nadalenques, el dia és curt i, sobretot, ens hem polit tots els estalvis en regals i tiberis). Arnall va exposar aquesta teoria el 2009, dins d’una campanya publicitària, i des de llavors molts dels seus col·legues i fins i tot ell mateix han desmentit la validesa científica de l’afirmació, però els mitjans de comunicació ens ho recorden cada any (com ara fem nosaltres).
A tot això cal sumar-hi els reptes i campanyes vinculats a cicles temporals més amplis, com els mesos (el Mes Blanc d’alguns grans magatzems o Movember, la proposta de deixar-se bigoti, moustache, al novembre, november, per conscienciar sobre tipus de càncer que afecten als homes, com el de pròstata o el de testicles) i els anys (el 2023 és el del Diàleg com a Garantia de la Pau).
Si teniu costum de celebrar aquestes dates assenyalades, heu de saber les que s’escauen aquest mes i que ens toquen de prop. Ahir (16 de gener) va ser el Dia Internacional de la Croqueta. Internet diu que aquesta tradició es remunta al 2015 i que va sorgir com una campanya de màrqueting per a un restaurant madrileny especialitzat en croquetes. I demà passat (19 de gener) és el de les Crispetes, que sembla que prové dels Estats Units, però del que no hem trobat cap informació més concreta.
Pel que fa als mesos, el gener és Dry January. El Gener Sec és una iniciativa de l’ONG Alcohol Change UK, per “abandona la ressaca, reduir la cintura i estalviar una mica de diners deixant l’alcohol durant 31 dies”. La celebració es fa des del 2012 i sembla que cada any va a més. I és lògic perquè l’inici d’any és un moment dels més escollits per fer-se propòsits, i el de deixar l’alcohol, ni que sigui per una temporada, és dels que més es fan (i també dels que més es desfan, per desgràcia).
El Dry January competeix en seguidors amb el Veganuary, instaurat el 2014, que com el seu nom indica proposa fer una dieta vegada durant (almenys) 31 dies. És una iniciativa de Jane Land i Matthew Glover, defensors d’aquesta forma de vida. També va in crescendo. Cada any més gent es registra al seu web, que compta amb testimonis de figures com Joaquin Phoenix i Paul McCartney.
Finalment, a més de ser-ho de la Pau, com hem dit més amunt, el 2023 és l’Any Internacional del Mill. Aquesta planta pot créixer a terres àrides amb una quantitat mínima d’insums i és resilient als canvis climàtics. Així, doncs, constitueix una solució ideal perquè els països augmentin la seva autosuficiència i disminueixin la dependència de la importació de cereals.
Vosltres seguiu algun d’aquests rituals? Mengeu croquetes el Dia Internacional de la Croqueta? I no ho feu mai fora d’aquesta diada? Canvieu els hàbits alimentaris i de beure al gener? Us deixeu bigoti al novembre? Què us sembla que cada dia de l’any, cada mes i cada any tingui una o més commemoracions associades?
