Els calçots es poden preparar de moltíssimes maneres, però moltíssimes! Els podem fer a casa, encara que visquem en un pis amb una cuina petita, com molts vam comprovar quan ens van confinar i quan ens deixaven sortir però no ens podíem reunir amb altres unitats de convivència. Per fortuna, ja hem superat aquesta fase (tant de bo sigui de manera definitiva!) i podem menjar calçots com més ens agrada, és a dir, en una calçotada.
Podem anar a menjar-los a Valls, la terra dels calçots, a menys de tres hores de camí d’Andorra, o podem fer-los en algun dels molts berenadors que tenim al Principat. Anem, doncs, a explicar com es fan de la manera tradicional, no sense abans advertir que ja estem en plena temporada i que no cal badar perquè aviat serà abril i deixarem de trobar-ne. Vaja, que és ara o mai!
Com es fan
Els podeu preparar, com hem dit, en un berenador, a l’aire lliure, cosa que és part de l’experiència, però us quedaran igual de bons si els feu en una llar de foc dins d’una casa. Compteu, en qualsevol cas, de 15 a 20 calçots per adult, i de 10 a 15 per infant.
La tradició marca que el foc es faci amb sarments, que són les restes de la poda de la vinya, però a falta de sarments es pot fer amb altres tipus de llenya. Cal, això sí, que el foc sigui viu, que la flama toqui el calçot.
Posem, doncs, tants calçots com ens càpiguen a la graella, i la graella al foc. Els deixem fins que l’exterior sigui ben negre. No bastant negre sinó completament. Podem estar atents a altres signes: l’olor es fa més intensa, la ceba comença a supurar líquid… Els apartem i els emboliquem en paper de diari —no pas un per un sinó tot un grapat— i els deixem així mitja hora.
Mentrestant podem preparar la salsa, dita salbitxada, salvitxada o romesco. Primer cal pelar les nyores —un tipus de pebrot—. Per poder-ho fer les podem deixar en remull durant unes hores o bé escaldar-les una estona en aigua calenta. També n’haurem de treure les llavors per deixar-ne només la polpa. Posem els tomàquets i alls al forn per escalivar-los. Torrem també una mica de pa.
Posem a la batedora el pa i les ametlles i avellanes (hi ha qui només hi posa avellanes), torrades i pelades. Hi afegim pebre vermell dolç, bitxo, la polpa de les nyores, els tomàquets i alls pelats i escalivats, un raig de vinagre, un raig més generós d’oli, sal i un pessic de sucre. No posem les quantitats perquè podem ajustar-ho al nostre gust. Aquest tipus de salsa és tirant a espessa, però ha de ser prou líquida com per enganxar-se al calçot. Es tracta d’anar-ne mirant la consistència i d’anar-la tastant.
Com es mengen
Ens podem entaular, però si hem fet el foc a l’aire lliure podem menjar drets. Gairebé ens anirà millor per engolir els calçots, que es fa de la mateixa manera que s’engreixen els ànecs: coll estirat, boca cap amunt i calçot avall.
És molt recomanable posar-nos pitet, perquè ens tacarem segur de romesco i carbó. Agafem amb una mà les fulles centrals i amb l’altra agafem la base del calçot i estirem. D’un sol moviment traurem tota la part carbonitzada. Sembla difícil però no ho és i si no ens surt a la primera, ho farà quan en portem tres o quatre.
Per completar l’àpat, i aprofitant que hem fet foc, és costum fer carn a la brasa.