Us proposem una recepta senzillíssima però molt saborosa i suculenta. La posem en italià perquè forma part de la cuina traidicional napolitana i és també molt menjada a la regió del Vèneto, i perquè així fa més patxoca. El nom català és més prosaic: espagueti amb cloïsses.
La recepta comença amb la compra: hem d’aconseguir cloïsses fresques. Les trencades es fan malbé ràpidament i les hem de descartar. Les que no s’obren en tocar-les també. Per treure’ls la sorra, les hem de deixar dues hores en remull en un bol amb aigua ben salada. Si no estem segurs que ens hagin quedat netes canviarem l’aigua tants cops com calgui.
Posem a bullir la pasta, que pot ser espagueti, vermicelli, linguine, fetuccini, spaghettoni… En qualsevol cas, pasta llarga, res de macarrons o galets. La treurem quan estigui al dente, perquè després la saltarem i acabarà de fer-se.
Mentrestant, coem les cloïsses en una paella amb un raig d’oli. A mesura que es vagin obrint les anem retirant. Hi ha dos errors que ens poden fer esguerrar el plat: la primera és la mínima presència de sorra, que ja hem esmentat, i la segona, unes cloïsses massa fetes, que perdran gust i quedaran resseques. Les que no s’obrin van al cubell d’escombraries.
Filtrem l’aigua de les cloïsses per treure’n qualsevol rastre de sorra i a la mateixa paella hi tirem l’all picat i, un cop començi a agafar color, la resta d’ingredients: el bitxo, les cloïsses amb el seu suquet, el julivert picat, la pasta i un raig de l’aigua en la qual s’han cuït. Ho corregim de sal i ja ho tenim.
Alguns receptaris proposen variants que afegeixen, a la part final, cirerols (coneguts vulgarment com a tomàquets cherry) i un raig de vi blanc, preferiblement sec. D’all, bitxo i julivert se n’hi pot posar tant com es vulgui.
Una nota pel que fa al bitxo. Es coneix també com a pebrot coent i pebrot picant, i com a peperoncino en italià, i s’usa sec o en pols. En realitat, es pot fer servir qualsevol pebrot del gènere Capsicum, que serà picant a causa del seu alt contingut de capaïcina. És a dir que podeu utilitzar xili o agí (chile, ají o guindilla), pebrot de Caiena (pimienta de Cayena), de Tabasco…