Poques receptes hi ha tan senzilles com la del trinxat. Es prepara amb essencialment tres ingredients (trumfes, col i cansalada) i en poca estona tens a taula un plat d’alt valor calòric, ideal per foragitar el fred del cos, i gustosíssim, fins i tot melós. Tot i la seva simplicitat, i com qualsevol altre plat, es pot preparar bé o malament i té marge per al toc personal (hi ha qui li afegeix donja, botifarra negra, bolets, arengada, magret d’ànec…) i per a la més radical creativitat.
La col ha de ser tant sí com no d’hivern, que no vol dir que sigui collida a l’hivern (que també) sinó que ha de ser de la varietat així anomenada, una varietat d’origen pirinenc que pot ser de fulla llisa o arrissada i que adquireix un sabor més dolç i intens si pateix alguna gelada (sovint s’usa l’expressió de “tocada lleugerament pel fred”). Els greixos que desprèn la rosta o cansalada en fregir-la es filtraran a la trumfa i li donaran sabor.
Hem parlat d’ingredients pirinencs i aquí arribem a un tema controvertit: es parla del trinxat de la Cerdanya i del trinxat d’Andorra i, sincerament, no hem aconseguit esbrinar si existeix alguna diferència entre aquests dos plats. En canvi, sí que té diferències el baieton, típic del Moianès, segons descriu Manel Bonafacia al magazín en línia Gastronosfera. La realitat és que és conegut en tots dos llocs, així com a l’Alt Urgell, i el més probable és que sigui un element gastronòmic propi de tot el Pirineu català.
Hi ha documents que daten l’origen del trinxat al segle XV. Fins no fa gaire era un plat de subsistència que no fallava a les cuines durant els mesos d’hivern i sembla que va ser el cèlebre gastrònom Néstor Luján (1922–1995), que el va tastar a Martinet, qui el va donar a conèixer fora de les nostres comarques mitjançant els seus llibres i articles periodístics.
Preparació
Es neteja i talla la col i es posen a bullir en aigua salada. Al cap de quinze minuts hi afegim les trumfes, també netes, pelades i tallades. Quan col i trumfes queden ben estovades es retiren del foc, s’escorren bé i s’aixafen amb una forquilla. Es fregeix cansalada i quan s’hagi enrossit es retira. S’hi poden afegir uns alls picats. En la mateixa paella s’hi fregeix la massa de col i trumfa. Ser serveix compactant el trinxat en forma de timbal o farcell i amb la cansalada per damunt.