fbpx

Menjat Andorra

Katsuhiko Yoshioka: “Vaig començar a fusionar les cuines catalana, francesa, peruana i japonesa, i la veritat és que en surt una barreja molt atractiva”.

Katsuhiko Yoshioka Buratovich és el xef del Xalet, el restaurant de l’Hotel Montané d’Arinsal. És xilè, però, com s’endevina pel nom, és fill de pare japonès i de mare croata. A més, afegeix, té una germana australiana. “Som patiperros“, diu tot rient. Patiperro és com s’anomena a Xile un gos de carrer, tot i que en sentit figurat s’aplica a la gent viatgera, als rodamóns.

Ens explica que va estudiar cuina internacional a la Universidad Diego Portales de Xile. De la cuina, li va interessar especialment la cambra calenta. Ens diu que porta 15, no, 20 anys a la cuina. Ha fet càlculs (ara en té 41) i ell mateix se sorprèn: “Què fort, me n’acabo d’adonar!”. Li cedim la paraula perquè ens acabi de situar:

Al principi vaig treballar molt en cuina japonesa per raons familiars. Vaig treballar deu anys en un restaurant nikkei (fusió peruanojaponesa), una cuina increïble. I fa onze anys em van oferir feina en un restaurant japonès a Andorra —el Sho, que ja no existeix— i vaig venir a provar sort. Després vaig voler aprofundir en la cultura europea i vaig entrar a treballar a un hotel on es feia cuina catalana i francesa, i em va encantar. Em va semblar una cuina molt adient per al lloc. Les cartes d’estiu i d’hivern varien molt i això ho fa molt estimulant. I llavors què vaig fer? Vaig començar a fusionar les cuines catalana, francesa, peruana i japonesa, i la veritat és que surt una cuina bastant atractiva perquè arribem a tota mena de públic. I aquesta era la idea, poder arribar al màxim de gent. I utilitzar productes de quilòmetre zero, fer una cuina sana… No cal gastar molts diners per menjar bé. Es tracta de treure suc dels productes: fer plats atractius, de bon saber, coses que arribin a la gent.

Aquesta és la filosofia del Xalet?

Exacte, això és el que intentem fer amb la Fiona (Dean, MBE de l’Hotel Montané) i l’Alejandro (Durand, gerent): donar la volta a les coses i que la gent no s’hagi de gastar un dineral per menjar bé fora de casa.

Digue’ns algun dels plats que podem tastar al Xalet?

Tenim un magret amb una sala una mica exòtica, alguns saltejats de verdura amb alguna proteïna. Un simple trinxat, per exemple, embolicat amb fulles de col i servit d’una altra manera es transforma completament. El trinxat és un plat que a tot arreu es fa si fa no fa de la mateixa manera. Nosaltres volem que la gent digui: mira, aquest és diferent; és igual de bo, però diferent. Volem que la gent tingui la idea que si ve al Xalet menjarà bé i menjarà coses noves, coses diferents.

La presentació dels plats està molt cuidada. Això és una herència de la cuina japonesa, que tendeix a ser molt decorativa?

Tinc una certa pressió des de dalt, perquè la Fiona és professora de cuina i és molt meticulosa. Quan veu un plat, diu: ep, aquí hi falta volum, aquí hi falta color… Entre això i que la cuina japonesa posa molta atenció als colors és inevitable fer-ho així. D’altra banda, els plats de la cuina sud-americana i centreamericana tenen molt color. Aquí, pel fred o pel que sigui, són sovint més apagats. Nosaltres intentem donar color als plats perquè entrin pels ulls i fer-los bons perquè agradin al paladar. Aquesta és la nostra idea: arribar a la gent a través de tots els sentits.

Feu menú i carta?

Sí, el menú del dia té tres primers, tres segons i tres postres. També fem plats econòmics perquè qui no tingui gana per a un menú complet pugui menjar pagant una mica menys.

Obriu tot l’any?

Sí, a excepció de uns dies puntuals en els canvis de temporada, dues setmanes al novembre i a la primavera, que és quan planifiquem les noves cartes.

Teniu clients de l’hotel i de fora…

La idea és que el Xalet no sigui només el restaurant de l’hotel sinó un restaurant per se. Volem ser un bon restaurant per a tota mena de públic. Volem que la gent del país no se senti exclosa, sinó que ens consideri com una opció a l’hora de sortir a menjar a fora.

Que tinguin present que a Arinsal hi ha molta oferta.

Això mateix, que sàpiguen que l’oferta és molt variada, que no només és graella i hamburgueses. Que hi hagi competència és superpositiu. Si hi ha una competència sana serà bo per a tots.

No és sana actualment?

No és que no hi hagi una competència sana, és que no hi ha competència. És tan poca la gent que puja fora de temporada… En temporada alta no hi ha problema, perquè tenim l’estació d’esquí, però a l’estiu cal algun esquer perquè la gent pugi. Cal anar pensant que hem de modificar dates perquè la gent pugi. A la Pitavola al principi, amb els xàfecs, estàvem espantats. Sort que el diumenge va sortir el sol!

Esteu contents de com va anar el festival?

La veritat és que sí, la gent va marxar molt contenta. La ruta de la tapa va funcionar excel·lentment. Aquesta ruta es podria fer més sovint, que no fos només un cop l’any. Si som un país turístic hauríem d’estar pensant tota l’estona a fer coses perquè la gent pugés. Amb el confinament la gent va marxar; és hora de fer-ho bé i fer que torni.

Què teniu pensat de cara a l’hivern?

Ara comencem a preparar la nova carta amb l’ajuda de l’Alejandro i la Fiona, perquè coneixen molt bé el nostre públic. No volem fer un canvi dràstic, volem modificar alguns plats, afegir més plats sans, lleugers. No podem avançar res encara, però serà una carta que agradarà molt!

Feu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Desplaça cap amunt