L’únic restaurant andorrà amb estrella Michelin va ser l’Aquarius de Caldea, el 2003, amb Christian Zanchetta als fogons. Però de xefs guardonats per la famosa guia vermella n’hem tingut i en tenim un devessall.
Rastrejar la possible existència de restaurants amb estrella Michelin a Andorra no és fàcil. La pàgina oficial de la Guia Michelin no conté un històric dels establiments guardonats i a la Wikipedia hi ha intents de sistematització, però són incomplets. No hi apareix, per exemple, l’estrella que el 2003 va rebre el restaurant Aquarius de Caldea, després que se’n fes càrrec Christian Zanchetta. Aquest xef francès ja havia aconseguit una estrella al Jaume de Provença, a Barcelona, el 1981, i després va fitxar per Les Jardins de l’Opéra, de Tolosa, que ja en tenia una, i li’n va aconseguir una segona el 1987. Zanchetta continua actualment a Andorra: és el xef de l’empresa de càtering El Rebost del Padrí.
L’Aquarius és l’únic restaurant andorrà amb estrella Michelin que hem trobat. Punt i final de la història, doncs? O no? Si fixem la mirada en els restaurants conduïts per xefs que han estat guardonats amb la famosa estrella per la feina que han fet abans o després en altres països, la llista s’amplia notablement. Repassem-la.
El català Nandu Jubany va obtenir la seva primera estrella Michelin el 1998 pel restaurant Can Jubany (Calldetenes, Osona), un reconeixement que encara manté. Del 2011 al 2019 es va ocupar de l’oferta gastronòmica de Sport Hotel Hermitage & Spa de Soldeu: sis restaurants amb l’Origen com a buc insígnia, i dos anys més tard (el gener del 2021) tornava a Andorra per fer-se càrrec de l’Espai Gastronòmic Diamant, que encara comanda. La proposta és curiosa: tot el que pots degustar a taula ho pots comprar per menjar-t’ho a casa.
El 2014, l’Sport Hotel Hermitage & Spa va obrir un setè espai gastronòmic, el Koy Hermitage, encara en funcionament. El dirigeix Hideki Matsuhisa, que el 2008 va obtenir també aquest guardó pel restaurant Koy Shunka, a Barcelona (i que encara manté). El 30 de gener de 2019, per celebrar el seu 10è aniversari, l’hotel va oferir un àpat especial preparat per vuit xefs amb estrella. A més de Jubany i Matsuhisa, hi van cuinar Albert Adrià, del Pakta, Tickets i Hojasanta; Albert Raurich, del Dos Palillos; Joan Bosch, de Can Bosch; Marc Gascons, d’Els Tinars; Fran López, del Xerta; i Toni Sala, de la Fonda Sala.
El 2019, Francis Paniego va prendre el relleu de Jubany com a assessor gastronòmic de l’Hermitage. El riojà ha arribat a Andorra amb tres estrelles a les espatlles: dues (la primera el 2005) per El Portal de Echaurren (Ezcaray, La Rioja) i una per l’hotel del celler Marqués de Riscal (Eltziego, Àlaba).
El 2016, Grandvalira Soldeu – El Tarter va crear l’Snow Club Gourmet, una iniciativa que ofereix experiències culinàries úniques i temàtiques als amants de l’esquí: sopars, vermuts, maridatges i esdeveniments amb restauradors prestigiosos, entre els quals abunden els que compten amb estrelles Michelin en el seu palmarès. La primera temporada, la 2016–17, van portar Juan Antonio Medina, que té una estrella per l’A’Barra (Madrid). La següent va pujar a pistes Fran López, xef del Villa Retiro i del Xerta (Tarragona), amb una estrella cadascun. En l’edició 2018–19 vam tenir a Guiseppe Inaotti, del restaurant Kresios (Itàlia), també posseïdor d’una estrella. I aquest hivern han pujat l’aposta amb Fina Puigdevall, xef del restaurant Les Cols (Olot), Oriol Castro, del Disfrutar (Barcelona), i Paco Pérez, del Miramar (Girona), amb dues estrelles cadascun.
El 2019 va obrir al soterrani de l’emblemàtic edifici Diamant d’Andorra la Vella Chef’s Table, un espai gurmet dividit en sis zones i dirigit per tres xefs, el català Òscar Manresa i els francesos Bernard Bach i Romain Fornell. Aquest últim va obtenir una estella Michelin pel Chaldette (Losera, Occitània) el 2001 i una altra pel Caelis (Barcelona) el 2005, cosa que el fa l’únic xef en aconseguir el guardó tant a França com a Espanya. Bach, per la seva banda, va aconseguir el reconeixement per a Le Belvédère (Portivechju, Còrsega) el 1997 i per a Le Puits Saint Jacques (Tolosa) per duplicat: la primera el 1999 i la segona el 2008. A poc d’arrencar va arribar la Covid-19 i quan mesos més tard es va començar a reactivar el restaurant ja no va obrir.
Al segon número de la revista Menja’t Andorra (publicat el març de 2015) preguntàvem a Christian Zanchetta: “Què creus que falta a Andorra perquè hi hagi una pluja d’estrelles Michelin?” Resposta: “(Riu) Calen molts xefs inconscients i bojos! O agafes el risc tenint molts diners per sobreviure, o ets un inconscient o bé et contracten. En el tercer cas, requereix molt treball, moltes inversions i, com ja sabem, el context econòmic actual no ho afavoreix”.
Han passat sis anys i hem vist passar molts cuiners reconeguts per la marca francesa de pneumàtics. Potser la situació està més madura, potser hem après alguna cosa. Qui ho sap, potser sí que el dia menys pensat comença a caure un plovisqueig d’estrelles…
PD: Hem mirat de no deixar-nos cap xef amb estrella que hagi passat per Andorra, però si en coneixeu algun que no haguem citat, si us plau feu-nos-ho saber i esmenarem l’article!
Pingback: L'Ibaya de Soldeu obté una estrella Michelin