“S’ha acabat l’estiu, ja som a l’hivern”. Quantes vegades heu sentit algú expressar-se en termes semblants? L’estiu és la calor, i l’hivern, el fred; les identificacions són fàcils. En canvi, per a molts, la primavera i la tardor són, si n’admeten l’existència, èpoques de transició. Perquè no fa ben bé fred ni calor, fa mig temps. No són ni carn ni peix. A més, l’estiu i l’hivern comencen en el dia més llarg i el més curt de l’any respectivament —els solsticis—, mentre que la primavera i la tardor comencen en els dos moments de l’any en què el dia i la nit tenen la mateix durada —els equinoccis—, i això és més difícil de copsar.
Però aquestes estacions de pas existeixen i tenen, a més, un vestuari i una aroma increïbles. La tardor, per anar concretant, es guarneix amb una rica paleta de grocs, marrons i vermells, robes que les alenades d’aire fresc fan voleiar de manera gràcil, i desprèn unes flaires que enamoren. Les temperatures poden ser desplaents però el primer contacte amb la fredor és de sorpresa, de feliç retrobament d’una sensació gairebé oblidada.
I què dir de les menges que ens ofereix aquesta època? Tenim els revitalitzants cítrics: taronges, aranges i mandarines. I el raïm, les magranes, els alvocats, els plàtans, les peres, les pomes, els codonys… Si això no és un verger ja em direu! Però espereu, hi ha tota la família de les cols: la coliflor, la lombarda, la de Brussel·les. Tenim també l’albergínia, la carabassa, el carbassó, el moniato, la castanya, la fruita seca… Ep, i els espàrrecs. I les carxofes! Quina de plats que es poden fer amb aquests productes!
Per últim, hi ha les festes i tradicions associades a l’estació, que acostumen a tenir cadascuna els seus propis dolços i licors. És en aquestes alçades de l’any quan es destapa la ratafia, que hem preparat a l’estiu i hem deixat quaranta dies a sol i serena. És també el moment en què se sol fer la matança del porc, amb el qual es preparen els embotits que ens proporcionaran proteïnes durant tot l’hivern. Per la Castanyada és de rigor (joiosa obligació) menjar panellets (a més de castanyes i moniatos a la brasa) i fer-los passar avall amb moscatell. I a les festes de la verema es tasten els primers vins.
Si la tardor és una estació de pas, fem-hi parada i fonda.
PD: I us heu adonat que ni tan sols hem esmentat els bolets?
