fbpx

Menjat Andorra

‘La truita’ de Franz Schubert

Imaginem que estem preparant una truita a l’andorrana. Hem obert un vi i anem coent el pernil, enfarinant els talls de peix… Què falta per arribar a un estat de benaurança absoluta? Doncs posar al reproductor el quintet La truita de Franz Schubert, sens dubte.

Aquesta obra consta de cinc moviments que recreen musicalment la placidesa d’un riu de muntanya, les giragonses d’una truita a l’aigua, la cerca d’aliment, la fugida de l’ham i la seva captura final per un pescador.

Franz Schubert (1797–1828) va escriure un lied titulat La truita (Die Forelle) el 1817. Era una adaptació d’un poema escrit per Christian Friedrich Daniel Schubart uns anys abans, el 1782. Aquesta obra feia servir la lluita entre peix i pescador com una paràbola dels riscos que les noies joves corrien a l’hora de tractar amb homes, però Schubert va eliminar la darrera estrofa, on es fa patent aquest paral·lelisme, de manera que va convertir una obra de marcat caràcter moral en una estampa merament romàntica: una escena on home i natura tenen la mateixa importància.

La peça, escrita en clau de re bemoll major per a piano i veu, degué tenir un èxit notable, perquè un mentor de les arts va encarregar al cèlebre compositor una variació del tema per a música de cambra. Schubert tenia en aquell moment 22 anys i era a Steyr, una petita ciutat de la regió de l’Alta Àustria, en una de les etapes més felices de la seva vida. Allà va escriure, el 1819, el Forellenquintett, obra per a piano i quartet de corda format per violí, viola, violoncel i contrabaix, una formació molt poc habitual en aquell moment.

L’obra comença amb un allegro vivace que descriu els salts de la truita aigües amunt en un torrent de muntanya, troba la calma en un rabeig del riu amb un andante, torna a agafar embranzida amb un juganer scherzo, arriba al nus del combat entre home i bèstia amb un andantino, variacions i allegreto —la part que més s’assembla al lied original—, i resolt l’enfrontament amb victòria per a l’humà amb un allegro giusto —que recupera el motiu inicial—.

I amb això ja teniu la truita feta i podeu servir-la.

Feu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Desplaça cap amunt