El desembre passat, el comitè intergubernamental de salvaguarda del patrimoni cultural inmaterial de la Unesco es va reunir per aprovar noves incorporacions al cabal cultural immaterial, és a dir, a la llista de béns culturals no tangibles d’especial rellevància que aquest organisme de les Nacions Unides considera que cal salvaguardar.
En aquesta ocasió s’han afegit a la llista 43 nous elements, el que fa un total de 630 elements de 140 països. Quatre d’aquests elements són de caràcter culinari.
Per exemple, el ceebu jën o thiéboudiène, un guisat tradicional dels pescadors de l’illa de Saint-Louis, al Senegal, que s’elabora amb arròs, rodanxes de peix fresc, peix sec, moluscs i hortalisses com tomàquet, carrota, bergínia, col, moniato, iuca, quingombó, ceba, all, xili, julivert i llorer.
També s’han incorporat els coneixements i pràctiques tradicionals de la cerca i extracció de la tòfona a Itàlia. Aquestes arts són transmeses oralment des de fa segles i els seus practicamts s’anomeneu tartufai.
Un tercer element afegit a la llista és la sopa joumou d’Haití. És tracta d’una sopa de carabassa que compta amb altres ingredients com verdures, plàtan, carn, pasta i espècies. Originalment només podia ser consumida pels terratinents, però quan el país es va independitzar va convertir-se en un plat popular i, a més, en tot un símbol nacional.
Finalment, en la categoria de bones pràctiques de salvaguarda s’ha reconegut l’èxit en la promoció i protecció que s’està fent a Kenya des del 2007 dels aliments i models d’alimentació tradicionals, que corrien perill de desaparició. Es va crear un inventari d’aquests elements i es va dur a terme un projecte de conscienciació als alumnes de primària.
