A l’hemisferi nord, i depenent de factors com la varietat de raïm, l’altitud, l’orientació i el tipus de vi que es vol elaborar, la verema se sol celebrar entre l’agost i l’octubre. És el moment de la veritat, quan el raïm es converteix en most. Falta molt encara perquè aquest es transformi en vi, però ja ens dona pistes de les qualitats que aquest tindrà.
En les regions productores de vi, la verema ha estat, tradicionalment, un dels moments culminants de l’any, aquell en què es requerien més braços i que, un cop enllestida la feina, finalitzava amb un esclat de joia col·lectiva, més o menys eufòrica segons havia estat la collita. I és que la recol·lecció del raïm per elaborar el vi no podia —ni pot— esperar. Aquesta activitat se sol fer entre agost i octubre a l’hemisferi nord i entre febrer i abril al sud, i depèn de multitud de factors: de la varietat de raïm —n’hi ha de primerencs i de tardans—, de l’orientació dels bancals —a més sol més ràpida és la maduració—, de l’altitud —a cotes més altes es fa més tard— i del tipus de vi que es pretén elaborar —la proporció buscada entre sucres i acidesa va canviant amb el temps—.
Totes les fases són importants: la poda dels ceps, la fermentació, l’envelliment… Però la verema és l’hora de la veritat, l’instant crucial en què s’obté el líquid preuat. El moment en què es comprova si els raïms han donat la quantitat de suc esperada i en què, mitjançant el tast, es comença a besllumar si es podrà obtenir un bon vi.
La verema és, pròpiament dita, la recollida del raïm, però és indestriable d’una sèrie de processos posteriors: el desrapat —treure els grans del raïm, operació que només es fa en casos comptats, quan es busquen vins excepcionals—, l’aixafat—que converteix el raïm en una pasta, una feina que abans es feia amb els peus i que s’encomanava a la canalla—, el premsat —que transforma la pasta en most— i el tast.
L’interès creixent dels aficionats al vi per comprendre com s’ha arribat al resultat que paladegen, juntament amb l’ànim de reviure el caràcter lúdic que tenia antigament la verema, ha dut molts cellers i denominacions d’origen a celebrar festes de la verema, que solen incloure esmorzars entre els conreus, passejos per les vinyes en tot terreny o fent marxa nòrdica, la participació com un jornaler més en la collita, la trepitjada del raïm i, evidentment, el tast del most (i, aprofitant que el client és allà, el tast i vendra de vins d’anyades anteriors). Andorra compta amb cinc cellers (Borda Sabaté, Casa Auvinyà, Casa Beal, Celler Mas Berenguer i Casus Belli) que en conjunt assoleixen una producció mitjana d’unes 15.000 ampolles a l’any. Aquests cellers encara no s’han apuntat a fer festes de la verema, però la majoria fan visites guiades als bancals. I quin millor moment per recórrer-los que quan els gotims estan en el seu punt més alt de maduració!
