Una altra guia de bolets? No, l’Àlbum de bolets d’Andorra (Monografies del CENMA, 2019)no és una guia, sinó un àlbum, com bé indica el seu títol. És un recull d’il·lustracions de bolets fetes per Sergi Mas al llarg de cinc dècades, a la qual s’ha afegit una descripció, el llistat de noms populars del bolet i una breu referència a la seva comestibilitat o toxicitat. Però el fet diferencial són les làmines pintades pel nostre artista renaixentista amb aquarel·la o amb ploma. La cosa anava així: amics i familiars li portaven els bolets trobats i ell els dibuixava. I el llibre recull aquesta informació: “Collit el 9 d’octubre de 2017 per David Mas al pla de l’Estany (la Massana)”, per exemple.
Si us semblen dades supèrflues, el cònsul major de Sant Julià de Lòria, Josep Miquel Vila, encara n’hauria afegit més: “Trobo a faltar que posi qui se’ls va menjar”, va dir en la presentació de l’obra, el 26 de setembre de 2019 al Centre Cultural i de Congressos Lauredià. Tots els ponents es van declarar aficionats a menjar bolets (Sergi Mas es va deixar portar pels records allotjats al seu sistema límbic: “La meva sogra feia un fricandó amb bolets que era una delícia”), però més aviat inexperts a l’hora collir-los. “Jo no els veig, no els trobo, sóc un caçador maldestre”, va dir Joan Peruga, que és l’autor del pròleg del llibre. “Caçar bolets —va intervenir Mas—: l’expressió és genial, perquè els més bons s’amaguen”. Manel Niel, responsable de la part científica del volum, va revelar que hi ha una espècie que el Sergi va dibuixar i que al Centre d’Estudis de la Neu i la muntanya (CENMA), l’organisme que ha editat el llibre, no ha vist mai més. I va afegir que “hem trobat a Andorra unes 650 espècies de bolets, però calculem que n’hi poden haver 2.000 o 3.000”, a la qual cosa, l’artista va respondre, sorneguer: “Perdoneu per la pobresa del llibre. Si m’ha costat cinquanta anys dibuixar setanta bolets…”. A tot això, Joan Peruga, autor del pròleg, va demanar al micòleg: “Manel, si mai trobes un bolet nou, posa-li el nom del mestre d’Aixovall”.
