Podem posar fi a la fam al món? I a Andorra, hi ha gent que passa gana? La commemoració el passat dia 16 del Dia Mundial de l’Alimentació ens ha suscitat una reflexió que ens sembla molt necessària, especialment en temps —al menys aparentment— d’opulència i especialment en una revista de gastronomia. ¿Podem parlar de la cuina com un art, com un producte de luxe, mentre veiem que al nostre costat hi ha gent que no té un rosegó de pa?
Actualment produïm prou menjar per alimentar tots els habitants del món, però prop de 700 milions de persones passen gana. A més, l’augment de les amenaces com plagues, conflictes i canvi climàtic està agreujant la situació.
Per això hem volgut plantejar a diferents actors andorrans relacionats amb el món de l’alimentació tres preguntes. Això és el que ens han respost.
1) Què feu per mirar de pal·liar la fam o per evitar el malbaratament alimentari?
El Rebost del Padrí: “Col·laborem amb la Creu Roja per tal que persones que no es poden permetre tenir un plat per menjar diàriament el puguin tenir. Ho fem distribuint cada dia dinars i sopars a aquestes persones, ja sigui al seu domicili o a una altra destinació, sense càrrec. Pel que fa al malbaratament, no tenim cap minva al nostre obrador, ja que ho reciclem tot i tot el menjar cuinat és destinat a diferents llocs. Si en un cas determinat sobra alguna cosa, la portem directament a una explotació agrícola de Sant Julià perquè ho donin als animals.”
Creu Roja Andorrana: “Per pal·liar situacions determinades neix la Botiga Solidària i la voluntat de treballar, més enllà de l’oferiment d’aliments bàsics per cobrir les necessitats nutricionals de les persones, minimitzant el malbaratament alimentari i amb la implicació d’empreses, persones i institucions molt sensibilitzades i conscienciades a ‘donar una segona oportunitat’ als aliments.”
Càritas Andorrana: “En el nostre entorn, afortunadament i de manera generalitzada, no hi ha famílies que passin gana. Tot i això, trobem famílies i persones que poden patir precarietat alimentària, a les quals mirem de garantir una alimentació saludable i equilibrada. Els treballadors socials de l’entitat valoren cada cas per poder donar la resposta més adient i utilitzant diferents eines com el Banc d’Aliments o bé per mitjà der compres als establiments concertats, alhora que es fa un seguiment per determinar la durada i les característiques de l’ajut.
“D’altra banda, el malbaratament alimentari és difícil d’evitar, però fem accions per minimitzar-lo. Aproximadament un 20% dels aliments que es distribueixen des del Banc d’Aliments provenen d’excedents de centres comercials, proveïdors, particulars i altres. També fem una campanya a les escoles per donar a conèixer aquesta realitat als més joves i fomentar la solidaritat mitjançant la recollida de productes de primera necessitat. L’any passat van comptar amb la participació de 18 escoles del Principat.
“A Càritas Andorrana ens preocupa també un fenomen creixent com és la malnutrició i l’obesitat. Per prevenir aquest problema i les seves conseqüències sobre la salut i altres àmbits de la persona, mitjançant el Banc d’Aliments es fa una tasca de promoció d’hàbits alimentaris saludables.”
Biocoop Andorra: “Col·laborem amb el banc d’aliments de la Creu Roja de manera recurrent, així com puntualment amb altres associacions benèfiques. La nostra missió passa per contribuir a la solidaritat i al benestar social, per això tots els nostres productes són de comerç just. També limitem el malbaratament alimentari ajustant les comandes i oferint descomptes a productes que arriben a la data de caducitat.”
Grup Kanalla: “Respecte a la gestió dels nostres productes: totes les nostres receptes tenen un escandall amb les mesures justes per a la preparació de plats, ajustats en preu i quantitat.”
2) Què cal fer perquè ningú passi gana a Andorra?
El Rebost del Padrí: “Crec que hauríem de pensar més en no obtenir aliments per obtenir-los, és a dir, comprar sense mesura i que després la majoria no puguem utilitzar-los perquè s’han fet malbé. Si ens sobra menjar hem de dur-lo a llocs on se’n faran càrrec, com per exemple menjadors socials, la botiga de la Creu Roja o, simplement, el podem donar a qui ho necessiti.”
Creu Roja Andorrana: “A Andorra gaudim d’excel·lents mecanismes de protecció i ajuda social i s’hi destinen els recursos que es consideren més apropiats per donar cobertura a les necessitats bàsiques de la població. Aquest esforç no s’ha de limitar únicament a pal·liar la problemàtica de l’escassetat d’aliments de les persones vulnerables sinó que hem de posar especial atenció en que moltes vegades les persones no pateixen gana necessàriament però no tenen accés regular a aliments nutritius i suficients i, per tant, presenten risc de malnutrició i mala salut.”
Càritas Andorrana: “Sortosament, el sistema públic de protecció social d’Andorra, juntament amb la iniciativa d’entitats com Càritas i altres, ofereix un ampli ventall de respostes i solucions per a les famílies que no disposen de suficients ingressos econòmics per fer front a les despeses bàsiques. A Andorra es donen casos molt puntuals de persones que es troben en aquestes circumstàncies, però oferim ajudes i prestacions per donar resposta immediata en el moment que en tenim coneixement. Qualsevol persona que es trobi en aquesta situació pot adreçar-se a Càritas i al Ministeri d’Afers Socials, Joventut i Igualtat, on serà informat de quin és el millor recurs per solucionar el seu problema.”
Biocoop Andorra: “En primer lloc cal identificar, amb actualitzacions constants, totes les persones vulnerables en aquest aspecte, especialment infants i gent gran. També s’ha d’establir un procediment coordinat amb els restaurants i les botigues d’alimentació per dirigir tots els productes aprofitables cap a les persones necessitades. Alhora, cal donar els recursos formatius necessaris a les persones vulnerables en edat de treballar per dotar-los d’autonomia i de benestar social.”
Grup Kanalla: “Cal crear un pla d’acció des de Govern i involucrar-nos-hi des de la Unió Hotelera.”
3) Què es pot fer en l’àmbit internacional?
El Rebost del Padrí: “Hem d’intentar ser més autosuficients, no ser tant egoistes en aquest tema i no tenir un consum alimentari desmesurat. La gent s’hauria de conscienciar més i saber que no cal fer un gran esforç personal per poder pal·liar la fam mundial. Simplement hem de posar tots una petita part de nosaltres i així podrem evitar arribar a certs extrems.”
Creu Roja Andorrana: “La fam i la desnutrició existents en molts països són conseqüència d’una combinació de factors climàtics i d’altres provocats per l’ésser humà que arrosseguen anys de conflicte i violència. Aquesta situació ens porta a pensar que només els organismes d’ajut humanitari internacional poden proporcionar ajuda d’urgència a aquestes poblacions, tot i que hem de continuar treballant des d’un compromís comunitari de tots els països avançats per desenvolupar més mecanismes i estratègies que regulin aquesta precarietat i contemplin millores i solucions també per disminuir i erradicar el malbaratament alimentari.”
Càritas Andorrana: “Creiem que la millora passa per la formació. Per poder incidir globalment, com en tot, cal començar en l’àmbit local. Càritas Andorrana, mitjançant Caritas Internationalis, fa accions de finançament i assistència tècnica per a projectes en països en desenvolupament fomentant principalment tres àmbits relacionats amb l’alimentació: foment de l’agricultura familiar, redistribució d’excedents i formació en nutrició saludable i bons hàbits alimentaris.”
Biocoop Andorra: “S’ha d’invertir en formació i educació a les societats més vulnerables i aportar la tecnologia necessària per dotar d’autonomia alimentària (en producció agrícola, etc.) les societats més perjudicades en aquest sentit. I s’han d’incentivar les empreses que duen a terme activitats en els països amb aquesta problemàtica, per desenvolupar la seva responsabilitat social i contribuir a erradicar la fam.”
Grup Kanalla: “El pla comença perquè els governs s’uneixin per treballar en equip pel que fa a aquesta qüestió”.