03
gen.

‘Birra’ ha estat escollit neologisme de l’any

Des de fa uns anys, l’Observatori de Neologia de la UPF i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) fan una crida a la societat a participar en la tria del neologisme de l’any. Proposen deu paraules d’ús habitual però que no estan recollides al diccionari normatiu, el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC), i en funció dels vots recollits a www.neologisme.cat, s’escull una guanyadora.

Enguany aquesta ha estat birra, que ha rebut els vots de 14.000 persones, el 32,6% del total.

Les altres paraules i expressions proposades han estat —ordenades de més a mens vots— salut mental, tuti, violència vicària, poliamor, metavers, revictimització, nanosatèl·litsubmissió química i micromobilitat.

Ara, la paraula triada serà discutida per la Comissió Lexicogràfica de la Secció Filològica de l’IEC com a candidata per ser incorporada al diccionari normatiu.

En anys anteriors, els neologismes guanyadors han estat negacionisme (2021), coronavirus (2020), emergència climàtica i animalista (2019), sororitat (2018), cassolada (2017), vegà/vegana (2016), dron (2015) i estelada (2014), tots els quals s’han acabat incorporant al diccionari.

Així, es pot veure que dels nou neologismes, tres (el 33%) tenen a veure amb l’alimentació (cassolada és una “manifestació de protesta consistent a fer repicar cassoles o altres atuells metàl·lics percudint-los insistentment”, però també “menjar que s’ha cuinat d’un cop en una cassola”).

Birra no és exactament un neologisme, ja que els parlants catalans l’utilitzen des de fa molts anys. És un calc de l’italià, de la mateixa manera que merci ho és del francès (mot, aquest, que no es troba al diccionari). Per referir-se a la beguda fermentada preparada a partir de cereals germinats, especialment ordi, i aromatitzada amb llúpol, la majoria de llengües europees parteixen d’arrel que possiblement deriva del llatí bibere (“beure”). Es el cas del ja citat italià, del francès (bière), de l’anglès (beer), de l’alemany i el neerlandès (bier), el romanès (bere) o el grec (μπύρα).

En canvi, la majoria de llengües de la península ibèrica parteixen del mot llatí cervēsia, relacionat amb Ceres, deessa de l’agricultura, que també és a l’origen de cereal. És el cas del gallec cervexa, del portuguès cerveja, del castellà cerveza i del català cervesa.

Fes el teu comentari