Ja fa dies que s’ha instal·lat el fred i que la neu cobreix no només els cims de les muntanyes, sinó la meitat del país (les parròquies altes i també moltes obagues de les zones baixes). Però l’hivern, astronòmicament parlant, comença avui, 21 de desembre. Avui es produeix el solstici, que, a diferència del que molts pensen, no és el punt en què la Terra està més allunyada del sol en l’òrbita el·líptica que descriu al seu voltant, sinó el moment en què el Sol se situa en la posició més meridional (més al sud), és a dir, sobre el Tròpic de Capricorn. Vist d’una altra manera és el dia en què el Sol s’eleva menys sobre l’horitzó. Durant la tardor cada dia ha arribat menys amunt, avui sembla que s’aturi en el mateix punt que ahir (d’aquí sol-stitium, sol aturat) i demà tornarà a ascendir. I avui és també el dia més curt de l’any.
Però parlem de menjar i de beure!
L’hivern és època de cítrics: taronges, aranges, llimones, mandarines… tan bones per donar-nos defenses contra el fred. Trobem també altres fruites com el raïm, el kiwi, la poma o la pera; verdures verdes com l’api, la bleda, el bròquil, la col, les cols de Brussel·les o els espinacs, i blanques com el porro, el nap, l’endívia i la coliflor. O morades com la col llombarda i taronges com la carabassa. La majoria de plats que es poden preparar amb aquests aliments configuren el receptari de l’estació.
És el cas del trinxat, tan típic d’Andorra i del Pirineu. O crema de carabassa i porro. I parlant de cremes, comença la temporada de sopes: consomé, sopa d’all, sopa de ceba, bullabessa i, és clar, l’escudella, a continuació de la qual podem servir la carn d’olla, és a dir, els productes amb els quals hem elaborat el brou (gallina, orella de porc, cansalada, botifarra negra, pilota, patata, carrota, nap, cigrons, col…). Per festes és costum que l’escudella porti galets, tot i que les variacions són infinites.
Dins del cicle festiu que ara comença també són tradicionals el capó de Nadal (o alguna altra peça gran d’aviram), els canelons de Sant Esteve, els torrons, les neules i el cava i, tot seguit, el tortell de Reis, fet amb massapà. I pocs dies després, pels volts de Sant Antoni, tornem a atipar-nos d’escudella. Més endavant arribaran la coca de llardons (carnaval) i els bunyols de Quaresma.
Al llarg de tot l’hivern es poden menjar calçots (és l’única època en què es troben) i eriçons de mar (la seva captura està prohibida la resta de l’any). L’hivern és l’època, és clar, dels plats calents i calòrics: estofats, civets, mandonguilles, peus de porc, guisats, llenties, cigrons amb tripa, suquets de peix…
En aquesta època de l’any, alguns animals s’amaguen en un cau i es posen a dormir tot esperant la tornada del bon temps i l’abundància d’aliments. Per a nosaltres, en canvi, poques estacions hi ha tan riques en productes i plats com aquesta. Que la gaudiu!
