La secció Comer de La Vanguardia ha fet un experiment consistent a demanar a ChatGPT, el sistema de xat basat en el model de llenguatge per intel·ligència artificial (IA) GPT-3, desenvolupat per l’empresa OpenAI, de crear una recepta amb millor sabor o més creativa que la que pugui crear un humà. El resultat està a l’alçada de tot el que hem vist fins ara d’aquesta intel·ligència artificial, al menys a jutjar per les descripcions i les fotografies, aquestes creades per DALL-E, un altre sistema d’IA especialitzat en imatges (faltaria tastar-ho).
Es tracta d’un menú degustació. Per començar proposa unes olives amb gust de gintònic i algues. Després, Mar a taula, una sopa freda d’eriçó de mar, plàncton i esferes d’alga. Continua amb un gaspatxo de maduixes i curri amb formatge de cabra escumós i a continuació unes verdures de temporada en tempura amb salsa romesco.
Se serveix després un tàrtar de tonyina vermella amb foie gras i tòfona, seguit d’una gelatina de vieira amb escuma de taronja sanguina i cruixent de pernil ibèric. Per a les postres, pastís de lavanda i mel amb gelat d’ametlles, crème brûlée de flor de saüc amb fruits del bosc i macaró de pètals de rosa amb gelat de violeta. I per acabar, una jungla de taronja, xocolata negra, xocolata blanca, escuma de coco i oli d’oliva.
ChatGPT ha batejat el restaurant que serviria aquests plats amb el nom de Saboréame (suposem que seria Assaboreja’m si li ho haguessin demanat en català).
Al xat li han preguntat directament si podria substituir els xefs. La resposta és simultàniament humil i arrogant (o millor dit, completament mancada d’empatia): “Sí, els podria substituir en les qüestions tècniques i fins i tot ser més creatiu i innovador, ja que tinc accés a molta informació i puc analitzar i utilitzar dades d’una manera que les persones no poden”, exposa. “Encara que és important tenir en compte que la cuina no és només una qüestió de receptes i ingredients, també és una forma d’art i una expressió cultural i personal que involucra sensibilitat, experiència i passió, qualitats que no tinc”. Encara sort.
El diari ABC ha fet un test similar i ha obtingut respostes més òbvies, potser perquè no ha encertat a fer les preguntes correctes. Què pot fer un restaurant per obtenir una estrella Michelin? Ha de complir set criteris: “Selecció dels ingredients, equilibri dels sabors, presentació, tècnica, innovació, maridatge i servei“. Entrant més en detalla proposa: “Utilitza ingredients frescos i d’alta qualitat, preferiblement de temporada i d’origen local”. També recomana fer servir productes “exclusius i exòtics” però sense que resultin “massa extravagants o fora de lloc”. Pel que fa a l’equilibri de sabors, adverteix la necessitat que no saturin el paladar perquè “es pugui gaudir plenament de cada plat”.
I acabem amb el restauració multimarca Restalia, propietari de la cadena TGB The Good Burger, que ha creat un repte per xarxes socials que cada quinze dies enfronta dues hamburgueses creades per lA. Les primeres han estat l’hamburguesa Reggaetón i la Rock & Roll. Un jurat les prepara, seguint les indicacions de ChatGPT, i les tasta, i quan al cap de cinc setmanes escollirà la millor. Està previst que la guanyadora es pugui tastar en alguns dels restaurants del grup a partir del 28 de maig, coincidint amb el Dia de l’Hamburguesa.
Tot això són jocs, però és evident que pot tenir implicacions imprevisibles i de molt abast. A primer cop d’ull, l’IA podria substituir els xefs (com molts professionals d’altres àmbits; fins i tot aquest text podria haver estat escrit per una màquina), però també intuïm que hi hauria d’haver algun ésser humà supervisant-ho per corregir possibles patinades. Però la capacitat de processament i d’anàlisi d’informació anirà en augment i serà cada cop més indistingible del que podem fer les persones.
Una cosa que sí ens fa pensar és que els humans tenim cadascú una formació, uns gustos i un tarannà diferents, i tenim capacitats i creativitats diverses, fet que enriqueix el panorama. Si tots els responsables de restaurants acabem demanant a ChatGPT o a tres o quatre sistemes de xat similars, quins plats poden crear i com ho han de fer per obtenir una estrella Michelin acabarem menjant sempre el mateix. O potser no serà el mateix però hi tot ens recordarà el mateix, hi trobarem un nexe i ens semblarà repetitiu i anodí. I si sou dels que preferiu menjar en un negoci local que en una cadena d’una multinacional del menjar ràpid la perspectiva és descoratjadora.
Vosaltres què en penseu? Sou apocalíptics o integrats? S’obre un món d’oportunitats o venen mal dades? Expliqueu-nos-ho, ens agradarà conèixer diferents punts de vista.
