Marc Noguera coneix la Mostra Gastronòmica d’Andorra com pocs. Hi ha treballat en pràcticament totes les edicions. Com a professor de cuina del curs d’hostaleria del Lycée Comte de Foix, ha organitzat el servei de sala, que han realitzat els seus alumnes. Ell mateix ens explica:
“Em vaig jubilar fa set anys però he continuat participant a la Mostra. La Maria [Soto] comptava amb mi. Amb els alumnes del Lycée ens ocupàvem de les begudes i els cafès. I enguany hi aniré per donar un cop de mà a Can Manel, a Carles Flinch, perquè m’ho ha demanat —és un antic alumne meu—.”
A la Mostra hi heu participat des del primer any?
El primer any només hi va anar el meu company Laurent Fix amb dos alumnes. Només es van encarregar de les begudes i del cafè. El segon any ja hi va participar tota la secció d’hostaleria del Lycée: uns 35 o 40 alumnes. Vam fer el servei. Alguns anys havíem tingut també un estand on fèiem dos plats per a quaranta persones, que preparaven els alumnes.
Com valoreu l’experiència?
Ha estat fantàstic. Perquè al Lycée tenim un restaurant per a 20 o 25 clients i la Mostra era un esdeveniment per a 400 o 500 persones. Hi havia una gran organització, molt material —tota mena de coberts, gots, etcètera—… Era sortir una mica de la rutina escolar. Era l’oportunitat de fer una pràctica en un gran restaurant. I al llarg d’aquests anys hem vist com l’organització ha anat millorant. No sé si saps que al principi la Mostra es feia al carrer.
Ho ignorava.
Els primers anys, es feia al centre d’Ordino, al carrer, sota una carpa. Algun cop ha fet fred i un any vam tenir fins i tot neu, i llavors es va passar a la sala La Buna, però és un espai petit i finalment vam acabar a l’Andorra Congrés Centre Ordino (ACCO).
La participació a la Mostra es devia preparar amb molta antelació. Caldria seleccionar qui hi aniria, alliçonar els alumnes sobre mil detalls…
Hi participava tothom, els tres cursos de batxillerat. Els més grans feien de cap de taula i dirigien els seus companys de cursos inferiors.
La cursa de cambrers també l’organitzàveu vosaltres?
Això ho organitzava l’Escola Vatel d’Encamp, però els nostres alumnes hi participaven, mesclats amb els professionals.
Els alumnes com ho vivien?
S’ho passaven molt bé. Primer menjaven, convidats pels restaurants presents a la Mostra, i després el Comú d’Ordino ens donava una petita participació per al viatge de fi de curs. Era un viatge pedagògic que feien els més grans per conèixer cellers, restaurants gastronòmics…
On es feia, a França?
Més que res a França, sí. Però també hem fet sortides a Espanya: per conèixer la tòfona negra a Organyà…
Com ha canviat el món de la restauració en aquests trenta anys?
Ha evolucionat molt. Tant pel que fa a la preparació com a la presentació del menjar. Jo vaig arribar a Andorra el 78, fa més de quaranta anys. Llavors només es parlava de graelles, d’arròs… El canvi s’ha vist amb els restaurants que han participat a la Mostra Gastronòmica: feien coses molt saboroses i amb grans presentacions. Amb productes d’aquí i molt elaborat.
Què us sembla la novetat del Saló Ordino Gourmet: Un Tast dels Pirineus?
Molt interessant. Jo hi aniré. M’he de pensar encara a quins tastos podré anar. He de veure la disponibilitat que tinc, però hi vull anar.
Creieu que Andorra és una destinació gastronòmica de pes?
Per què no? Jo tinc com a base Can Manel. El restaurant que hi havia al carrer Mestre Xavier Plana no té res a veure amb l’actual, de la plaça Príncep Benlloch. I no parlo de l’espai, que també, sinó de la carta. El Carles és un gran xef. Nosaltres l’hi hem donat una base —i el seu pare també— però ho fa molt bé.
