Enguany, per no haver pogut quadrar agendes i si no hi poso solució d’aquí a mitjan abril, m’hauré quedat sense fer calçotada. Em dol, és clar, però l’encant d’aquest àpat es diluiria molt si el poguéssim fer tot l’any. Periòdicament, el cicle de les estacions ens retira uns productes alhora que ens n’ofereix de nous. I és en aquests que ens hem de fixar. Adéu calçots, adéu trinxat, però hola costelletes de xai arrebossades, hola xatonada, hola remenat d’espàrrecs…
A la primavera podem trobar al mercat carxofes, alls tendres, api, fonoll, faves, pèsols, cebes, cols de cabdell, enciams, créixens, bròquil, endívies, mongeta verda, remolatxa, tomàquet o pastanaga, entre d’altres. També és el moment d’afegir flors —decoratives i comestibles— als plats. Comencem a trobar fruites com cireres, maduixes, nespres, albercocs, préssecs… Cap a la darreria de l’estació trobem les peres primerenques, com les de Sant Joan, que deuen el nom al moment de l’any en què arriben al punt just de maduració.
Alguns productes, gràcies al cultiu en hivernacles, els trobem en realitat tot l’any. És el cas de la llimona, el plàtan i l’alvocat, entre les fruites, i de la ceba o els espàrrecs, entre les verdures. Però volem que consti en acta que la seva època és aquesta i només aquesta.
Altres aliments han conservat millor la identificació amb un moment concret de l’any, bé sigui perquè la seva producció contínua no està ben resolta tècnicament o perquè tenen poc mercat i no surt a compte fer-ho. Però això ens fas estimar-los especialment, perquè hi pensem tot l’any (a estones, eh? no us penseu que hi estem obsessionats) i quan, un bon dia, els podem fotre queixalada ho fem amb l’entusiasme propi de les llargues esperes finalment consumades.
És el cas de la xicoia, que mostra les fulles quan la neu comença a enretirar-se dels prats. És un producte d’aspecte humil, de preu assequible (fins i tot el podem collir nosaltres mateixos), però amb un punt d’amargantor que es fa sentir i que sembla que ens estigui dient “Menja’m, soc lleugera, estimulant i fresca; no estàs fart d’acumular greixos? no pateixis que no passaràs cap fredorada, la primavera ja és aquí!”
