16
gen.

Relat Històric d’Andorra: des del big bang fins a les estrelles… Michelin

La setmana passada, el Govern va presentar el Relat Històric d’Andorra, un discurs que recull tota la història del Principat, des del big bang fins a avui. S’ha plasmat en un portal a internet, historia.ad, que inclou una sèrie d’articles encarregats a diferents autors i supervisats per un comitè científic, que si es convertís a llibre tindria 500 pàgines i que es pretén anar ampliant amb noves contribucions d’especialistes i amb testimonis de particulars, que poden explicar la seva pròpia història mitjançant un formulari.

És un projecte molt ambiciós que pretén traçar un relat unitari i actualitzat sobre la història d’Andorra que serà l’eix conceptual del futur Museu Nacional.

Hem navegat per la web per veure quin paper hi juga la gastronomia.

Deixant de banda que els temps geològics ens han donat una altitud, una latitud i una orografia que condicionen el clima, els sòls, la vegetació i la fauna i que aquests, al seu torn, afecten la cuina, i que un altre tant passa amb els diferents moviments i fets polítics i socials que s’han esdevingut en aquesta contrada, hem trobat el següent.

A l’apartat En Detall, que recopila monografies sobre aspectes concrets, trobem la Història de l’hoteleria andorrana a càrrec de Ludmilla Lacueva Canut. L’entradeta del text, per a qui vulgui saber de què va, diu així:

“Per entendre la puixança que ha conegut l’hoteleria andorrana ens hem de traslladar en el temps fins al segle XVI. Podríem dir que l’origen de les fondes i hotels neix amb la posada en funcionament dels hostals comunals, que són els artífexs de les nissagues i grups hotelers que coneixem avui en dia. Una de les primeres referències que en trobem data de l’any 1516. De ben segur que els hostals comunals ja existien els anys anteriors, però la manca de documentació no ens deixa anar més enllà.”

Al llistat de Museus i Monuments, que trobem dins de l’epígraf Descobreix Andorra, trobem la Mola i serradora de Cal Pal (Ordino), presentades d’aquesta manera:

“Situades a la Cortinada, a la vora del riu, la mola i la serradora de Cal Pal són un clar exemple del passat actiu de la vall d’Ordino. Daten de finals del segle XVI i principis del segle XVII, i van deixar de funcionar als voltants dels anys seixanta del segle XX. Durant la visita guiada, a la serradora es mostra com es tallava la fusta mitjançant la serra hidràulica, mentre que a la mola es pot gaudir de la transformació del blat en farina.”

En aquest mateix apartat apareix també l’Hostal Valira (Escaldes-Engordany), introduït així:

“La història de l’Hostal Valira es remunta a la dècada dels anys 1930, quan els monjos de Montserrat, a través de l’empresa Cultural Andorrana, SA, i amb uns objectius educatius i de gestió de l’aigua termal, van promoure diversos edificis a la zona d’Escaldes: el garatge Valira, l’Escola Meritxell i l’Hostal Valira, amb la seva famosa pèrgola. Per la qualitat arquitectònica, és un exemple rellevant de l’arquitectura del granit, motiu pel qual està protegit. A més, va ser un dels establiments hotelers i termals més antics d’Andorra. Actualment, és un edifici d’habitatges de luxe i als baixos acull el Museu Carmen Thyssen Andorra.”

I aquí i allà trobem detalls més o menys relacionats amb la cuina, com aquesta fotografia de la matança del porc del fotògraf català Narcís Casal i Vall.

És un saldo escàs, però com hem dit, el Relat és un work in progress i estem segurs que en les properes setmanes i mesos aniran apareixent al lloc web nous articles sobre cuina: sobre el receptari tradicional del país, sobre els restaurants amb més projecció internacional, sobre personalitats que han contribuït a forjar el caràcter de la gastronomia andorrana, sobre els esdeveniments que al llarg de la història han promogut el coneixement i degustació d’aquesta activitat…

Així que esperem que aviat aquesta història anirà des del big bang fins al pluja d’estrelles… Michelin (i no ho diem perquè pensem que la guia de la marca francesa de pneumàtics sigui l’àrbitre definitiu de l’art culinari sinó perquè els seus guardons ens apropen a la temàtica còsmica).

Fes el teu comentari