A Andorra, així com a l’Alt Urgell i als Pallars Jussà i Sobirà, els pastors mataven el temps fent, entre altres manualitats, talles de fusta. Feien culleres, capses, esclops… i també uns característics salers finament ornamentats que encara es troben en algunes cases.
Els salers tradicionals del Pirineu consisteixen en un receptacle fet amb fusta habitualment de pi o de til·ler i una nansa corbada de lledoner, d’avellaner, de freixera o d’algun altre arbre amb branques primes, de diàmetre regular i flexibles. A Aspectes de l’art popular d’Andorra (Impremta Principat, 2016) i a causa de la seva forma —allargada i amb una base més petita que la part superior—, Sergi Mas qualifica aquest utensili, en un esplèndid gir poètic, de “nau insígnia de l’art del pastor”. La tapa s’obre de manera rotatòria, girant entorn d’un extrem de la nansa, i té una osca que encaixa en l’altre.
Ja sigui perquè les estones mortes dels pastors eren llargues o perquè la simbologia sempre ha tingut importància en la vida tradicional —segurament per totes dues coses—, aquests salers compten habitualment amb musicadures o detalls ornamentals similars als que trobem en la majoria de mobles tradicionals de la regió. Són típiques les dents de serra i les llengües de gat (els noms de les quals són prou eloqüents) i les flors de sis pètals, símbol solar d’origen celta que a Andorra es confon amb la grandalla, emblema de país per la coincidència del nombre de pètals amb el de parròquies que hi havia a les Valls fins a la creació d’Escaldes-Engordany el 1978.
Sergi Mas assegura que els salers més antics podrien datar del segle XVII. Són un estri senzill però alhora bell i pràctic. La fusta absorbeix la humitat, la qual cosa fa que la sal es conservi molt temps. Els salers que hem descrit són els de sobretaula, que l’artista anomena salers de borda. Menys coneguts són els salers de canut, aptes per dur al sarró o a la motxilla.
Mas, artista renaixentista interessat per totes les arts, ha treballat la fusta, com no podia ser d’una altra manera, i ha confeccionat al llarg de la seva vida uns quants salers. També tenim constància que a Andorra s’hi dediquen o s’hi han dedicat en algun moment Roger Mas, Calvente, Jordi Casamajor i Àngel Pla. El Ministeri de Cultura del Govern d’Andorra té un apartat dedicat als artesans de la fusta dins del seu Cens d’Artistes.
