08
jul.

Vi de Lanzarote: sabor volcànic

Si circuleu per les carreteres de Lanzarote veureu plantacions de vinyes dins de sots o protegits per murs circulars de pedra seca, anomenats zocos. És una forma de cultiu singular que dona lloc a un paisatge característic i a un producte valorat, reconegut des de 1993 sota la denominació d’origen Vinos de Lanzarote.

            Les condicions climatològiques de l’illa —pluges esporàdiques i vents constants— permeten un rendiment escàs de les vinyes portades pels conqueridors europeus, i encara gràcies que les protegeixen, perquè d’una altra manera no donarien ni una gota de most. Són vinyes, per dir-ho així, en cures intensives. I aquesta configuració individualitzada dels ceps, amb sots i murs, impedeix la mecanització de la feina. El resultat és un baix volum de producció. Afegim-hi un sòl volcànic i certes variants autòctones de raïm combinades amb de foranes i obtenim un còctel… bé, més que un còctel, un cupatge que, tot i no ser excepcional —no copa premis internacionals—, és únic.

            La majoria de cellers es concentren a la zona de La Geria, al sud de l’illa, però n’hi ha d’escampats arreu. Alguns produeixen vi ininterrompudament des de mitjan segle XVIII i d’altres tenen un historial més curt. Tot i que el primer europeu (el genovès Lanzarotto Malocello) va aterrar a Lanzarote el 1312 i que des de llavors es van succeir estades de castellans, normands i mallorquins, el cultiu de la vinya, al menys que se sàpiga, es difon a dates posteriors a l’erupció del volcà Timanfaya, que va canviar completament el paisatge de la regió i que va donar lloc a sòls fèrtils per a aquest cultiu. El lapil·li o sorra volcànica, que allà anomenen també picón negro, no és per si mateix favorable al creixement de les plantes però reté la humitat de la rosada i regula la temperatura de la terra que cobreix i on arrelen els ceps, que en el cas de Lanzarote sol ser d’argila o calcària.

            Les varietats de raïm més presents són la malvasia volcànica —adaptació de la malvasia mediterrània, originària de Grècia i abundant també a Sitges, Alacant i el Rosselló—, burrablanca, de Diego, moscatell, listán blanca, breval i pero ximenes, totes elles blanques, i burranegra, negramoll i listán negra, sobre el color de les quals sobren comentaris. Amb malvasia elaboren principalment vins blancs aromàtics tirant a dolços i també en fan algun escumós.

            El vi és el producte principal de l’agricultura de Lanzarote. Suposa el 75% dels cultius i ocupa prop de 2.000 hectàrees de terreny. La producció del 2021 va ser de 1.285.000 litres embotellats. A més, la peculiaritat de la forma de cultiu i la història d’alguns dels cellers (poca broma: El Grifo és el més antic de les Canàries i el desè més antic d’Espanya) suposen un important atractiu turístic. L’enoturisme és un aspecte important del negoci per a la immensa majoria dels cellers (21 estan adscrits a la denominació d’origen), que ofereixen visites a les instal·lacions i a les vinyes i tastos. Alhora, les autoritats i el consell regulador de la DO promouen esdeveniments festius i altres iniciatives destinades a donar a conèixer la vitivinicultura local.

            Recórrer les llargues i planes carreteres de l’illa en bicicleta, per exemple, i aturar-se en cellers escollits i en alguns dels restaurants de la zona (això donaria per a un altre article) és una experiència plena de contrastos que pot esdevenir memorable per poc que sapigueu apreciar la bellesa del paisatge i el sabor del vi.

Fes el teu comentari