fbpx

Menjat Andorra

Dietes vegetarianes, sí o no?

Avui, amb internet i les xarxes socials estem exposats a un munt d’informació, sovint contradictòria i de procedència dubtosa, i ens resulta extremadament difícil fer-nos una composició d’imatge de la qüestió més banal. Per això hem demanat a dues nutricionistes que ens argumentin els pros i contres de la dieta vegetariana. A continuació, Berta Jiménez (dietista-nutricionista col·legiada número 070) en defensa els avantatges, mentre que en aquest altre article Katia Durich trenca una llança per la inclusió de proteïnes animals a la dieta.

És curiós que quan es diu que ets vegetarià o tens interès per l’alimentació vegetariana sovint apareix algú, utilitzant arguments poc o gens basats en la realitat, que, com que només menges verdures, assegura que tindràs carències nutricionals que interferiran en la seva salut. En canvi, com és que això no passa si la teva dieta és omnívora? Potser és hora de desterrar mites entorn els vegetarians i vegans.

Abans, però, caldria aclarir què s’entén per vegetarià: és aquell que no menja animals, però sí que pot menjar ous, llet o ambdues coses. També hi ha qui no menja res d’origen animal, en aquest cas parlaríem d’un vegetarià estricte, que és diferent a un vegà, que a més té en consideració altres aspectes eticomorals (no dur roba de llana, no consumir mel…).

Els vegetarians es troben amb els mateixos problemes que els omnívors: també pateixen sobrepès, tenen dubtes quan fan la compra, mengen galetes insanes i ultraprocessats com les salsitxes de tofu… Per tant, les pautes generals han de ser les mateixes per als dos grups, prioritzant els aliments reals, frescos, d’origen vegetal, els greixos de qualitat, evitant o reduint els sucres… I el més important de tot és que, sigui quina sigui l’opció que triïs (vegana, ovovegetariana, lactovegetariana o omnívora), només serà saludable si està ben dissenyada!

Ara bé, uns dels arguments contra el vegetarianisme és que les proteïnes no són completes, però sabíeu que les d’aliments com els cigrons, les mongetes seques, la quinoa o la soja sí que ho són? És cert que cal tenir en compte la quantitat que es consumeix, ja que, per exemple, en el cas de la xia (també amb proteïna completa) us imagineu la quantitat que n’hauríem de prendre? I sí, les llenties són deficitàries en un aminoàcid anomenat metionina, i els cereals com el pa blanc i l’arròs, en lisina, però si els combinem en un mateix plat —llenties amb arròs— o separadament en un marge de 24 hores, ja tenim el problema resolt!

Pel que fa a l’anèmia per manca de ferro, és cert que amb aliments vegetals l’absorció de ferro és menor, però també que la vitamina C ajuda a revertir-ho, fet al qual cal sumar la capacitat del cos per adaptar-se a aquestes circumstàncies incrementant l’eficiència absortiva.

I què passa amb el calci si no prenem làctics? Doncs res, que cal buscar substituts que ens l’aportin, molts d’ells, com el bròquil o la col, amb una quantitat i absorció major fins i tot que la mateixa llet de vaca.

I com aquest, altres nutrients (omega 3, vitamina D, iode, zinc…) que es posen en dubte, quan el que cal és que la dieta estigui ben planificada. O és que no hi ha casos de dèficit de iode o vitamina D entre els omnívors?

Un requisit que sí que cal complir és suplementar-se en vitamina B12, ja que és l’únic element que no s’obté dels vegetals i és complicat cobrir-ne les necessitats fins i tot menjant làctics i ous. I no per això és justificable dir que les dietes vegetarianes no són adequades, ja que segons diuen les proves científiques els que segueixen un patró predominantment vegetarià juntament amb un estil de vida saludable tenen uns millors indicadors de salut. Òbviament, també trobem vegetarians alimentats a base de croissants, galetes, pa i pasta blanca que no entrarien dins les estadístiques, ni tampoc els que només mengen enciam i bledes: necessitem llegums, fruita seca, oli d’oliva extraverge…

Finalment, també voldria recordar que la producció d’aliments vegetals genera menys emissions de gasos nocius i comporta un menor esgotament de recursos naturals com l’aigua. Per tant, davant l’actual emergència climàtica, com a ciutadans potser ens caldria reflexionar sobre la importància de reduir el consum de carn (responsable del 26% de les emissions), atès que és un dels factors en què més podem intervenir.

Potser podem començar sumant-nos a la iniciativa dels “Dilluns sense carn”, una campanya internacional que des del 2003, pretén reduir el consum de carn al món per millorar la nostra salut i la del planeta. O podem limitar la freqüència i quantitat de certs aliments, especialment animals, que és el que coneixem com a patró de consum flexivegetarià. 

En definitiva, si vols canviar el món, comença pel teu plat, i si tens dubtes sobre com planificar correctament la teva dieta, sigui quina sigui, no dubtis a consultar un dietista i nutricionista!

1 comentari a “Dietes vegetarianes, sí o no?”

  1. Pingback: Deixar de menjar carn és realment la solució per salvar el planeta?

Feu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Desplaça cap amunt