Avui, amb internet i les xarxes socials estem exposats a un munt d’informació, sovint contradictòria i de procedència dubtosa, i ens resulta extremadament difícil fer-nos una composició d’imatge de la qüestió més banal. Per això hem demanat a dues nutricionistes que ens argumentin els pros i contres de la dieta vegetariana. Berta Jiménez en defensa els avantatges, mentre que a l’article a continuació Katia Durich (dietista col·legiada número 0706) trenca una llança per la inclusió de proteïnes animals a la dieta.
Hi ha actualment 405 documentals a Netflix, 130 de producció pròpia, sobre el tema de l’alimentació i sobretot de l’alimentació vegana. A les llistes publicades per webs veganes se n’esmenten uns vuit sobre la matèria. Els més populars però, són Cowspiracy, What the health i The game changers. Sovint finançats per activistes ambientals famosos com Leonardo di Caprio o Arnold Schwarzenegger, aquestes noves finestres al món han revolucionat els hàbits alimentaris. Denunciïn conspiració o no, siguin més o menys didàctics, tinguin més o menys rigor científic, el que queda clar és que ens plantegen un problema i ens sensibilitzen. El missatge de fons és que la solució a la crisi climàtica és que tothom es faci vegà. Però realment és així?
Menjar menys carn és una mesura concreta que havíem d’haver començat a posar en pràctica fa 15 anys. No només pel seu impacte mediambiental sinó també pel seu impacte sobre la nostra salut. Però totes les fonts de proteïna animal són iguals? L’OMS ja fa temps que apunta que la carn processada és cancerígena i que la carn vermella probablement també. La relació entre el consum de carn i el càncer és evident, per molt que molesti el sector. La revista científica The Lancet va publicar el 2019 un treball complet —realitzat per 37 experts durant tres anys— amb un model de dieta saludable per a l’ésser humà i per al planeta. Entre les seves conclusions hi havia la conveniència de reduir el consum mundial de carns vermelles i sucre i duplicar la ingesta de fruites, verdures i llegums, a més de reduir les emissions i la contaminació produïdes pels sectors agrícoles i ramaders, així com limitar l’ús que fan de l’aigua.
Però llavors no es tracta només de veganisme, sinó d’un canvi en els hàbits de consum i d’estil de vida, i per què no tornar, si és així, a la nostra oblidada dieta mediterrània? És una herència cultural valuosa que representa molt més que una simple pauta nutricional, rica i saludable. És un estil de vida equilibrat que recull receptes, maneres de cuinar, de produir, de celebrar, costums, productes típics i activitats humanes diverses. Entre les moltes propietats beneficioses per a la salut d’aquest patró alimentari destaca el tipus de greix que el caracteritza (oli d’oliva, peix i fruita seca), les proporcions equilibrades en els nutrients principals (més cereals integrals, llegums i vegetals com a base del plat i carns o similars com a ingredient minoritari però present) i la riquesa en micronutrients que conté, fruit de la utilització de verdures de temporada, herbes aromàtiques i condiments. Així ho va reconèixer i celebrar la Unesco inscrivint la dieta mediterrània com un dels elements del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat l’any 2010.
No demonitzar cap aliment i fer un consum més responsable potser seria, doncs, l’ideal. No es tracta de mirar només l’impacte nutricional del nostre plat, sinó també l’impacte mediambiental; avui dia, la dieta equilibrada va més enllà dels micronutrients.
Realment podem comparar la ingesta de proteïna animal d’un ciutadà americà basada en hamburgueses i aletes de pollastre fregides amb la d’un europeu que consumeix vedella del país, llet de l’Alt Urgell i pollastre del Gers? Realment és millor beure begudes vegetals compostes sovint per un 1% d’arròs, civada o soja i un 99% d’aigua, amb la qual cosa estaríem pagant aigua amb gust de fruita seca a preu d’or? No seria millor o si més no igual de respectable i vàlid des del punt de vista nutricional prendre llet de cabra o ovella i a més ecològica i de proximitat?
L’impacte del canvi climàtic al nostre planeta és alarmant. A mesura que els efectes nocius s’han intensificat, la carn ha esdevingut un objectiu públic. Sempre volem trobar un culpable, quan no acostuma a haver-n’hi només un sinó a haver-hi tot una sèrie de factors implicats.
Aquest impacte, juntament amb el creixement vertiginós de la població mundial, ens proporciona raons més que de sobres per continuar treballant en la recerca d’una major eficiència en l’agricultura animal. Fan falta més canvis tecnològics, genètics i de gestió per millorar la indústria càrnia. Més educació, sensibilització i política nutricional per anar cap a un model més sostenible però no extremista, que també perjudicaria molts sectors de la nostra societat (ramaders, agricultors, restauradors…) i a nosaltres mateixos traient-nos el que més apreciem: la nostra identitat culinària.
Pingback: Dietes vegetarianes, sí o no?