07
març

Kattia Juárez: “Quilòmetre zero també és comprar a la carnisseria del barri, consumir a la teva parròquia”

La salvadorenya Kattia Juárez és directora de Sostenibilitat de la Federació Internacional de Motociclisme (FIM) i dirigeix l’empresa Win&Green Consulting. El 2018 va venir a Andorra i va posar en marxa el compte d’Instagram @andorra_cooking_spot, un àlbum de receptes que també és un espai —una taula, diríem— al voltant del qual s’asseuen diverses persones —ella i els seus seguidors— per compartir experiències i sentiments.

Sostenibilitat i cuina són interessos diferents o estan relacionats?

Jo ho relaciono molt. Soc enginyeria, tinc un màster en negocis i un postgrau de Cambridge en sostenibilitat. I alhora soc cuinera. Vaig aprendre a cuinar a casa, de molt jove, i he anat perfeccionant les tècniques. Andorra Cooking Spot és el resultat de combinar les dues coses. Cap gest és petit. Et llegeix molta gent i pots transmetre’ls consells i tècniques que poden aplicar.

Amb Win&Green Consulting aconsella les empreses també en temes gastronòmics?

Evidentment que sí. Per exemple en un gran esdeveniment de la FIM pot haver-hi 25 o 30 cuines en un pàdoc. La cuina està integrada en les estratègies de sostenibilitat de l’esdeveniment. Com? Afavorint l’ús de productes de quilòmetre zero, planificant millor els menús, evitant el malbaratament, gestionant els residus, canviant els envasos… Hi ha molt a fer: la manera de conservar els productes, la manera de cuinar-los…

A les empreses, aplicar aquest canvis els suposa un cost o un estalvi?

Aplicar pràctiques sostenibles és un valor afegir per a l’empresa. Per què? Perquè et diferencia. No és el mateix un restaurant que un restaurant sostenible. Avui hi ha molts clients que busquen producte fresc, de proximitat, orgànic… És una inversió i també una responsabilitat social.

La indústria alimentària va en bona direcció? No hi ha cada cop més embalatges?

Tot i així estem avançant. Sí que és veritat que la pandèmia ens ha fet retrocedir. S’havia guanyat una batalla amb el plàstic i se’n va començar a incrementar l’ús amb els guants, etcètera. Però a Andorra estic veient canvis en l’educació del consumidor. Molta gent porta les seves bosses i les seves carmanyoles a l’hora d’anar a comprar.

Andorra és un país petit, amb poc terreny apte per a cultiu. Tenim pocs productes locals, la majoria són importats…

Si no produeixes un aliment l’has de buscar en zones pròximes. Però sí que hi ha producte local a Andorra. Hi ha xarcuteria, carn, melmelada, formatge… Hi has horticultors, tot i que no veig que comercialitzin el que cultiven. A mi em porten ous i hortalisses, però es donen a conèixer pel boca a orella. Quilòmetre zero, al meu entendre, també és comprar a la carnisseria del barri, consumir a la teva parròquia. Això suma per dinamitzar l’economia local.

En alguns posts a Instagram parles de la happy food. Què és?

És un tipus de menjar que et produeix felicitat. Però què és la felicitat? És un terme molt subjectiu, significa coses diferents per a diferents persones. Per exemple, per a mi, un aliment de proximitat que sé que dona vida al territori és happy food, perquè em fa feliç. No estic a favor de dietes o estils de vida restrictius, que en comptes de fer-te gaudir et fan emprenyar amb el món. Perquè et donen un bròquil cuit amb dues patates. Happy food és el menjar conscient, saludable i que et fa feliç.

D’on et ve l’interès per la cuina?

Vaig nàixer en una casa de cuineres. La meva mare, la meva padrina, les meves tietes… totes cuinaven. Fins i tot elaboraven les seves pròpies llonganisses i pernils. Era molt divertit estar amb elles, perquè s’explicaven històries. I a les petites ens feien fer tasques: netejàvem els fesols, els cigrons… Més tard podies fer servir el ganivet i pelar verdures. D’aquí em ve el gust per la cuina.

Per a tu la cuina és nutrició, però també família, records, històries…

Sí que és nutrició, perquè vols donar els teus aliments saludables, però crec que és sobretot un espai vital, un espai on soc feliç. A la cuina llegeixo, escric els meus posts d’Instagram. Aquí es reuneix la família. I tots col·laboren. El meu net posa la sal i el pebre, pela alls, decora pastissos, el meu fill fa graellades, la meva nora em fa d’ajudant…

A Instagram escrius textos a vegades llargs. Què respons quan algú diu allò tan mastegat de “la gent no llegeix”?

Hi ha gent que gaudeix llegint, però són una minoria. La majoria et posa like si li agrada la foto. No em preocupa que em llegeixi gaire gent, però sí que qui ho fa ho gaudeixi, que se’ls faci la boca aigua. A més al final els demano que em posin l’emoticona del dia i d’aquesta manera veig qui m’ha llegit i qui no. Ahir els deia: avui no vull parlar de cuina, vull trobar la recepta de la pau. I la gent va col·laborar i m’escrivien: posa-hi un gram de tolerància, tants litres de paciència… És bonic interactuar amb la gent.

Has tingut alguna experiència especialment enriquidora fruit d’aquesta interacció?

Durant la pandèmia vam teniu una experiència molt bonica, gratificant, diria. La gent estava molt necessitada de suport moral. A Instagram cada dia fèiem un programa en directe, no de cuina sinó de suport a la comunitat, i la gent s’hi connectava molt. Hi havia una noia que més tard ens va explicar que s’havia volgut suïcidar i que no ho va fer gràcies al que un dia vam dir al programa.

Això compensa tot l’esforç fet per preparar els programes…

De fet, t’he d’explicar com va nàixer el projecte Andorra Cooking Spot. Al cap d’un mes de casar-me, van diagnosticar càncer de còlon al meu marit. Jo li vaig dir: et cuidaré, però hem de canviar moltes coses. Vam preparar un pla de recuperació que tocava la part mèdica, la mental, la financera, l’espiritual i la nutrició, i cada apuntava el que havíem fet en una llibreta. Vam preparar una dieta anticàncer amb la col·laboració d’una nutricionista oncològica. Un dia va venir a casa un amic meu danès, un youtuber famós, i em va filmar mentre jo cuinava i els explicava coses. Ho va penjar i em va dir: “No t’imagines quantes vistes ha tingut el teu vídeo! Per què no t’hi dediques? Et farà estar en contacte amb la gent”. I ho vaig provar amb Instagram. Vaig trobar una afició que em va agradar. El meu marit està recuperat i l’alimentació va ser un aspecte crucial del seu restabliment.

2 Responses

  1. Regaderafoodie

    És tot un plaer conèixer un miqueta més a la Kattia. Un exemple de dona empoderada a la vigilia del dia de la dona!!

Fes el teu comentari